Quina ha estat la representació que heu fet a la final del WCS del diumenge 1 d’agost?
Narcís.- Vam representar els personatges del videojoc Bayonetta PS3. Vanessa interpretava a Bayonetta i jo a Balder.
Com ha anat el vostre programa oficial d’activitats? Ens podeu explicar quines us han resultat més interessants.
Vanessa.- Són moltes les experiències viscudes a l’agenda del WCS, però especialment em quedaria amb el dia en que ens van entrevistar un grup d’alumnes d’un col·legi i el dia 2 d’agost, una xerrada sobre la subcultura del cosplay, on es van explicar els seus inicis i la seva evolució.
Narcís.- Uff… No vam parar en tot el dia. Cada dia teniem alguna activitat. A mi em va encantar l’Osu Parade. Em va sorprendre veure a tants periodistes i a tanta gent fent fotos i enregistrant amb les seves càmeres de vídeo, no sabia on mirar. Sense oblidar mencionar la gran final, en la que vaig poder contemplar el fantàstic treball que van fer tots els concursants.
Com han estat les relacions amb els altres concursants? Heu fet nous amics?
Vanessa.- Hem fet moltíssims!!! Ens van encantar les parelles d’Itàlia, Mèxic,
Tailandia, Singapur, Brasil... Ha estat una experiència única! Hem pogut compartir temes polítics i socials dels nostres països, i trucs i consells respecte a com millorar els nostres cosplays.
Narcís.- Les relacions amb els altres participants han anat força bé. Hem fet molts amics. La gent era molt simpàtica i agradable, malgrat que per qüestió d’idiomes ens enteniem més amb Mèxic i Itàlia.
Quina és la vostra impressió del Japó aquesta setmana que heu estat estre Tòkio i Nagoya?
Vanessa.- Ha estat una forma de conèixer la seva cultura i els seus costums
a través del manga i l’anime. També a través de la seva forma de treballar,
compartir i organitzar festes amb karaoke al finalitzar la jornada laboral de forma molt íntima.
Narcís.- La meva primera impressió va ser l’horrible calor. No pensava que fos tan fort, tot el dia bebent aigua i amb vanos. També em va sorprendre la quantitat de corbs que havia a la ciutat donat que a Barcelona només es veuen coloms. Els grans edificis plens de cartells publicitaris i gigantines pantalles de televisió. Al terra dels carrers no es veia res de brutícia, el metro sembla un laberint. Em van fascinar els temples que són magnífics i els seus verds paisatges.
Quins consell pràctic donariau als participants en pròximes edicions del WCS?
Vanessa.- El premi no és al final del camí, sinò al llarg del recorregut. Totes les experiències viscudes al Summit han estat úniques i especials. La gran oportunitat de poder viure el WCS és el millor premi de tots.
Narcís.- Tenir un alt grau d’anglès, donat que el meu anglès era molt baix i vaig adonar-me que és molt important tenir un bon nivell per poder-te relacionar amb la resta de participants. I sobretot pasar-s’ho bé i gaudir de l’experiència que és inoblidable.
09/08/2010
2641 visites
