El cartell segons paraules del seu autor preten “crear una imatge potent, directa i expressiva, un reflex de la passió que un parell d’adolescents poden sentir quan, només sortir d’una botiga de comics, decideixen donar una ullada pel carrer a les pàgines del darrer número del seu manga favorit”. En aquest sentit comenta que el sonriure amb els dents apretats del noi i la mirada alegre de la noia creu que ho transmeten molt bé. També explica que “els llamps vermells fan al·lusió a la bandera japonesa, i ajuden a expandir l’energia dels personatges per tot el cartell”.
Confesa que va començar a aficionar-se al manga al 1993 i la seva primera lectura va ser Saint Seiya i després va venir Ranma ½. La seva obra favorita és One Piece d’Eichiro Oda. “Mai he llegit un comic amb una trama tant ben construïda i desenvolupada, amb personatges tant rics i amb un equilibri perfecte entre acció, humor i aventura”, explica Diego Bernardo Álvarez. Altres sèries que destaca, a banda de clàssics com Saint Seiya i Dragon Ball, són Bastard!!, Appleseed, Alita, Nausicaä, Adolf, AirGear, Death Note o Slam Dunk.
Respecte a la vessant de dibuixant explica que ara mateix és un dels 15 finalistes del Prix Raymond Leblanc de Bruselas, un dels concursos de comic més importants d’Europa. La seva obra Le Cauchemar Noir és l’únic manga a concurs. Es pot veure aquest manga i votar-lo a la web
http://www.fondationrleblanc.be durant el mes d’agost. Després un jurat escollirà les obres guanyadores, tenint en compte la votació popular. Entrar entre els sis primers implica la publicació del comic per part d’Editions du Lombard. Un altre projecte, on treballa des de fa un temps, és un manga titulat Hidden History, del que porta dibuixades unes 30 pàgines. “És el manga que estan llegint els nois del cartell de Saló”, comenta l’autor, que explica que el títol està escrit en katakana. Es tracta d’una obra que transcorre en el futur, en una Terra quasi despoblada, on la gent està aillada i no s’en sap res del passat. Álvarez diu que “els protagonistes viatgen pel món intentant descobrir que ha succeït… i un munt de detalls més”. Respecte al seu mètode de treball, dibuixa directament sobre una pantalla digitalitzadora. El traç de plomí i el color o els grisos els tracta a través de diferents programes informàtics, a més d’afegir els textes i els efectes que seguin necessaris. Explica que té pendents diverses entrevistes amb editors espanyols i francesos.
28/07/2010
4520 visites
